Arxiu de categories Linux

PerBiel Fiol Garí

Brave Browser

Fa uns mesos que em vaig decidir per emprar com a navegador per defecte el Brave. La velocitat i el fet que incorpori un bloquejador d’anuncis va ser un punt molt a favor per prendre aquesta decisió. Però, confiant amb el que diuen, la privacitat ha estat un dels punts a tenir en compte.

També té un sistema de recompenses per veure publicitat. Si acceptam veure certes publicitats rebrem BATs (Basic Attention Token) i podrem decidir si els donam com a propina a les diferents pàgines que triem o si ens els quedam.

Per a més informació brave.com

Està disponible en Linux, Windows i MacOs. El vaig instal·lar als dos sitemes que tenc (Linux i windows) sense problemes.

Amb Linux vaig tenir un petit problema en una actualització amb el repositori de Brave, concretament amb la validació de la signatura. La solució va passar per repetir la instal·lació:

sudo apt install apt-transport-https curl

curl -s https://brave-browser-apt-release.s3.brave.com/brave-core.asc | sudo apt-key --keyring /etc/apt/trusted.gpg.d/brave-browser-release.gpg add -

echo "deb [arch=amd64] https://brave-browser-apt-release.s3.brave.com/ stable main" | sudo tee /etc/apt/sources.list.d/brave-browser-release.list

sudo apt update

Després el gestor de programari ha actualitzat el sistema sense problemes.

Si algú hi està interessat, les passes per a instal·lar el navegador des de Linux les podeu obtenir del següent enllaç:

https://brave-browser.readthedocs.io/en/latest/installing-brave.html#linux

Nota després d’emprar el navegador durant més de mig any

El navegador va molt bé, ràpid i sense problemes. Bé, és cert que certes pàgines de pagament bancari m’han donat problemes i he hagut d’acabar la transacció fent servir Chrome o Firefox. Però en general estic més que satisfet amb el navegador.

No tenc publicitat intrusiva i és força ràpid.

PerBiel Fiol Garí

Ubuntu 19.10

Falta poc per la 20.04 que serà la nova LTS però el novembre passat vaig canviar de portàtil i al dia següent de tenir-lo no vaig poder esperar més a instal·lar-hi Linux.

Mentre mirava comparatives de portàtils em vaig cansar de veure com hi havia molts comentaris dient que no se podia instal·lar Linux en portàtils amb NVidia. Supòs que per desconeixement d’aquests usuaris de les passes a seguir a causa dels drivers propietaris de la gràfica.

Com podeu suposar el portàtil té una NVidia i no he tengut cap problema amb la instal·lació. Vaig optar altra vegada per Ubuntu, però en lloc de fer servir la versió 18.04 (la darrera LTS) vaig instal·lar la 19.10. En aquesta versió l’instal·lador ja té opció per iniciar el sistema amb els paràmetres del GRUB que fan que la pantalla no aparegui en negre durant la instal·lació.

En resum, instal·lació senzilla i sense problemes.

Crec que hi ha massa comentaris de gent que no cerca informació o no la sap trobar… i a més desinformen.

PerBiel Fiol Garí

Repositori per a tenir la darrera versió de Gimp

Per a tenir la darrera versió de Gimp a Ubuntu o derivats podem fer ús del següent repositori:

sudo add-apt-repository ppa:otto kesselgulasch/gimp

sudo apt update

sudo apt install gimp

Si volem eliminar el repositori:

sudo ppa-purge ppa:otto-kesselgulasch/gimp

Si no tenim el programa ppa-purge el podem instal·lar amb

sudo apt install ppa-purge

PerBiel Fiol Garí

Com instal·lar el nou tema “Yaru” a Ubuntu 18.04

Des de la versió 18.04 d’Ubuntu podem fer servir el repositori PPA.
Des d’un terminal executarem:

sudo add-apt-repository ppa:communitheme/ppa
sudo apt update
sudo apt install ubuntu-communitheme-session

Després només haurem de seleccionar el tema communitheme amb Tweaks i les icones suru.

Per a més informació teniu el següent enllaç:

How to Install The New Ubuntu Community Theme “Yaru”

PerBiel Fiol Garí

Ubuntu 18.04, el meu retorn a Linux

Després de llegir una sèrie de comentaris sobre la darrera versió LTS d’Ubuntu em varen tornar a despertar les ganes de passar-me a Linux… un altre vegada. 

Record que la primera distribució que vaig tenir va ser una Slackware a un 386. No vaig instal·lar-la jo, si no un amic i he de reconèixer que no ho hagués sabut fer. Poc després, amb un millor ordinador, em vaig passar a Suse i després a Debian, també amb ajuda del meu amic però sense ser jo un subjecte passiu en la instal·lació del sistema. Amb la Debian vaig descobrir el “apt-get install” i em va captivar. Ha plogut molt i aquest paràgraf sona a “batalleta”.

Vaig començar aquest post per mostrar les passes per configurar la targeta de so “Fast Track Solo” de M-Audio. Però les passes han estat ben poques: Accedir a la configuració de dispositius i seleccionar-la. Ben senzill.

El que m’ha costat més de la instal·lació, òbviament per desconeixement meu, ha estat instal·lar el sistema en mode UEFI. Res que en un parell (mallorquí :P) d’intents d’instal·lació no es pogués resoldre.